Biblioteca de jocs.
Un arxiu personal dels jocs als quals jugo i dels que m’han marcat.
JugatA Plague Tale: Innocence
- Gènere
- Acció i aventura, Sigil, Narratiu
- Plataformes
- PC
Al principi, A Plague Tale: Innocence no acabava de convèncer-me. No tenia clar si seria un joc que gaudiria, però quan li vaig donar una oportunitat de veritat, tot va canviar.
L’atmosfera i l’ambientació em van anar atrapant a poc a poc, però el que realment va fer el joc memorable per a mi va ser la història. A mesura que m’implicava més en el viatge de l’Amicia i l’Hugo, em descobria amb ganes de debò de saber què passaria després.
Va ser un d’aquells jocs que em van recordar que no s’ha de jutjar un joc massa ràpid. Donar-li una segona oportunitat és el que va acabar fent que apreciés la saga i em va portar a jugar A Plague Tale: Requiem.
JugatA Plague Tale: Requiem
- Gènere
- Acció i aventura, Sigil, Narratiu
- Plataformes
- PC
Vaig descobrir la saga A Plague Tale amb el primer joc, i de seguida em va cridar l’atenció. Vaig gaudir molt de la seva atmosfera, l’ambientació i la manera d’explicar la història, sobretot de com creava un món tan fosc i emotiu.
Això és el que em va portar a jugar A Plague Tale: Requiem. Ja estava implicat en la història de l’Amicia i l’Hugo, i Requiem va continuar aquella experiència amb un món encara més gran i una narrativa més profunda.
La saga és un gran exemple de com una atmosfera i una narrativa potents poden fer que un joc sigui memorable per a mi.
JugatAncestors: The Humankind Odyssey
- Gènere
- Supervivència, Simulació, Aventura
- Plataformes
- PC
Ancestors: The Humankind Odyssey és un d’aquells jocs que em van cridar l’atenció per com era de diferent de tot el que havia jugat abans. En lloc de seguir una història tradicional, controles un avantpassat humà primitiu i has de sobreviure, explorar, aprendre i evolucionar.
Vaig gaudir molt de la sensació de descobriment. Comences gairebé sense res i a poc a poc aprens a fer servir el que t’envolta, desenvolupes noves habilitats i transmets el coneixement de generació en generació. Hi ha alguna cosa increïblement satisfactòria en veure com el teu petit grup es torna més capaç i com l’evolució es desplega a través del gameplay.
I, és clar, la idea d’anar de liana en liana per la jungla com en Tarzan va ser sens dubte una de les coses que em van cridar l’atenció des del principi.
És un joc que em va fer valorar tot el que es pot fer amb una idea senzilla quan el mateix gameplay es converteix en la història.
JugatApex Legends
- Gènere
- Battle royale, FPS
- Plataformes
- PC
Vaig començar a jugar a Apex Legends quan va sortir, sabent ja que l’havien fet els desenvolupadors de Titanfall. Aquesta va ser una de les raons principals per les quals el vaig voler provar.
Vaig gaudir molt del joc, sobretot del seu gameplay i el seu moviment ràpids, que el feien familiar per a qualsevol que hagués jugat a Titanfall. Va ser un battle royale amb què m’ho vaig passar molt bé, tot i que mai no hi vaig acabar dedicant gaire temps.
Per a mi, Apex Legends era sobretot jugar amb amics, entrar junts a les partides, fer-nos unes rialles i veure fins on arribàvem. Potser no hi vaig dedicar centenars d’hores, però continua tenint un lloc en els meus records de jugador.
JugatARC Raiders
- Gènere
- Shooter d’extracció
- Plataformes
- PC
ARC Raiders va ser un altre joc al qual vaig jugar sobretot amb amics. Ens ho vam passar molt bé entrant-hi junts, explorant, lluitant contra les màquines ARC i intentant sortir-ne amb el botí.
Això sí, no hi vaig acabar dedicant gaire temps. He d’admetre que els jocs així sempre treuen massa el meu costat competitiu. No sé com, sempre acabo passant de «anem a divertir-nos» a mode ràbia total després d’unes quantes partides dolentes. Hahaha.
Tot i així, els moments que hi vaig passar jugant amb amics van valer la pena. De vegades el millor d’aquests jocs no és el joc en si, sinó el caos i les rialles que t’emportes pel camí.
JugatARK: Survival Evolved
- Gènere
- Supervivència, Món obert, Acció i aventura, Sandbox
- Plataformes
- PC
ARK: Survival Evolved va ser un dels primers jocs de PC que vaig jugar al meu propi ordinador, i això ja el convertia en un joc força especial per a mi. El que primer em va cridar l’atenció va ser la idea de quedar-te encallat en un món ple de dinosaures, haver de sobreviure, explorar i, al final, domesticar-los i muntar-los.
Vaig gaudir molt d’aquella sensació al principi. Començar sense res, descobrir noves criatures, construir una petita base i aprendre a poc a poc a sobreviure en un món amb dinosaures pertot arreu em semblava l’experiència de supervivència perfecta.
Al final, però, ho vaig deixar perquè em vaig cremar. Com més hi jugava, més perdia el joc part d’aquella sensació original per a mi. El que al principi semblava un joc de supervivència primitiva centrat en els dinosaures es va anar convertint en una cosa molt més gran i complicada, i personalment vaig sentir que s’allunyava de l’experiència que m’havia atret al principi.
Tot i així, ARK va ser un joc important per a mi, sobretot perquè va ser una de les meves primeres experiències jugant a PC al meu propi ordinador.
JugatArma 3
- Gènere
- Simulació militar, Shooter tàctic
- Plataformes
- PC
Vaig començar a jugar a Arma 3 per la seva experiència milsim. Em fascinava com el joc se centrava en el realisme, la coordinació, la comunicació i el treball en equip, en lloc de simplement córrer i disparar.
La meva primera experiència seriosa amb el joc va ser unir-me a un clan milsim de Star Wars basat en els 41st Clone Troopers. Amb el temps em vaig convertir en soldat antitanc, cosa que em va donar un rol concret dins de l’esquadra i va fer que tota l’experiència s’assemblés molt més a formar part d’una unitat de veritat.
Més tard em vaig unir a una altra comunitat milsim basada en la Legió Espanyola. Totes dues experiències em van ensenyar quant gaudia del vessant organitzatiu i de treball en equip de la simulació militar.
Arma 3 és probablement un dels jocs en què he valorat tant la comunitat i la manera com la gent creava les seves pròpies experiències com el mateix joc. L’aspecte milsim sempre ha estat el que m’ha fet tornar-hi.
JugatAssassin's Creed
- Gènere
- Acció i aventura, Món obert, Sigil
- Plataformes
- PC
Assassin’s Creed va ser el primer joc de la saga que vaig jugar, i em va captivar des del principi. Combinava dues coses que sempre m’han encantat: la història i els videojocs.
L’ambientació històrica, el món obert i la llibertat per explorar feien que el joc semblés un món on de veritat em podia perdre. Però el que més el va fer destacar per a mi va ser el parkour. Poder moure’m lliurement pels terrats, escalar edificis i explorar les ciutats des de dalt era una cosa que mai no havia viscut de la mateixa manera.
Va ser la combinació d’història, exploració, món obert i parkour el que va fer que Assassin’s Creed fos tan memorable per a mi i em despertés l’interès per la resta de la saga.
JugatAssassin's Creed 2
- Gènere
- Acció i aventura, Món obert, Sigil
- Plataformes
- PC
Assassin’s Creed II va ser el joc que de veritat em va fer enamorar de la saga. Em va encantar la història de l’Ezio i veure’l créixer i evolucionar al llarg del joc, d’un jove que busca respostes a convertir-se en un veritable Assassí.
També vaig gaudir molt de la continuació de la història d’en Desmond Miles. Veure com les seves experiències a l’Animus es connectaven amb el viatge de l’Ezio feia que la història global se sentís molt més gran que el que passava a la Itàlia del Renaixement.
Una de les meves parts preferides era simplement recórrer Florència i explorar la ciutat com podria haver estat durant el Renaixement. Escalar-ne els edificis, córrer pels terrats i passejar pels seus carrers feia que l’ambientació històrica se sentís molt més viva.
La combinació del viatge personal de l’Ezio, la història d’en Desmond, l’ambientació històrica i la llibertat per explorar la Itàlia del Renaixement van fer d’Assassin’s Creed II un dels jocs de la saga que més se m’han quedat.
JugatAssassin’s Creed III
- Gènere
- Acció i aventura, Món obert, Sigil
- Plataformes
- PC, Nintendo Switch
Assassin’s Creed III va ser un altre joc que vaig gaudir molt per la seva ambientació històrica. Jugar com a Connor durant la Guerra d’Independència dels Estats Units em va permetre viure un altre gran esdeveniment històric a través d’un joc, que és una de les coses que més m’agraden d’Assassin’s Creed.
Em va agradar molt explorar el món, veure les colònies en aquella època i viure els fets de la Revolució a través de la història d’en Connor.
Però veure morir en Desmond, sincerament, em va costar. N’havia seguit la història des del primer Assassin’s Creed, i després de tot el que havia passat amb l’Ezio i els jocs anteriors, la seva mort es va sentir com el final d’alguna cosa important. Va ser com si la saga hagués perdut un personatge que havia estat al centre de tot durant molt de temps.
Tot i que vaig gaudir d’en Connor i de l’ambientació històrica, la història d’en Desmond era una gran part del que feia especials per a mi els primers jocs, així que veure-la acabar va canviar sens dubte el que sentia per la saga.
JugatAssassin's Creed IV: Black Flag
- Gènere
- Acció i aventura, Món obert, Sigil, Combat naval
- Plataformes
- PC
Per a mi, Black Flag és un dels millors jocs de la saga. Em va encantar gairebé tot. Ser un pirata, tenir el teu propi vaixell, navegar pel mar, descobrir illes i buscar noves aventures era just el tipus d’experiència en què em podia perdre.
També em va agradar molt la història de l’Edward Kenway, sobretot veure com a poc a poc s’acabava implicant amb els Assassins. Saber que a més era l’avi d’en Connor va fer que la connexió amb Assassin’s Creed III fos encara més interessant per a mi.
Recordo jugar a Black Flag gairebé cada estiu. De vegades ni tan sols m’importava la història principal. Només volia pujar al meu vaixell, navegar pel mar i imaginar-me vivint aquella vida, viatjant d’un lloc a un altre a la recerca d’aventures.
Anys després el vaig tornar a jugar amb la versió Resynced, i aquella sensació de llibertat va tornar encara amb més força. Poder navegar entre assentaments gairebé sense pantalles de càrrega fa que el món se senti molt més connectat. Fa que l’experiència de simplement estar al teu vaixell, travessar el mar i decidir on anar després sigui encara més agradable.
Aquella sensació de llibertat és probablement el que més recordo de Black Flag. Em feia voler ser allà fora navegant, explorant i veient què m’esperava més enllà de l’horitzó.
JugatAssassin's Creed Odyssey
- Gènere
- RPG d’acció, Món obert, Acció i aventura
- Plataformes
- PC
Odyssey va ser un altre Assassin’s Creed que vaig gaudir molt per la seva ambientació històrica. Igual que amb Origins, poder explorar una civilització antiga va ser una de les raons principals per les quals em va encantar.
Va sortir en un moment molt interessant per a mi, perquè estudiava Història de l’Art i Filosofia a l’institut. Així que, mentre aprenia sobre l’Antiga Grècia a classe, també la podia explorar d’una manera completament diferent a través d’un joc. Vaig triar l’Alexios com a personatge, i seguir la seva història mentre explorava l’Antiga Grècia va fer l’experiència encara més memorable.
Veure llocs com Atenes i Esparta, i trobar-me amb figures històriques com Pèricles i altres filòsofs i personatges importants, ho va fer encara més interessant. Em va encantar veure com Atenes i Esparta funcionaven de maneres completament diferents, de la democràcia atenesa a la societat militar espartana. Era fascinant veure coses que estudiava a classe representades dins d’un joc que podia explorar de veritat.
També vaig jugar els DLC, i van portar el joc en una direcció completament diferent. Els Camps Elisis van ser probablement la meva part preferida. Era com entrar en una cosa sortida d’un llibre de fantasia, amb aquella versió preciosa i gairebé surrealista del més enllà grec. Després, passar per l’Hades i arribar finalment a l’Atlàntida va fer l’experiència encara més interessant.
Per a mi, Odyssey va ser una gran barreja d’història, exploració i mitologia. Jugar-hi mentre estudiava aquestes matèries va fer l’experiència encara més especial, perquè podia veure coses que aprenia i després explorar-les de veritat en un joc.
JugatAssassin's Creed Origins
- Gènere
- RPG d’acció, Món obert, Acció i aventura
- Plataformes
- PS4, PC
Origins em va semblar un nou tipus d’Assassin’s Creed. Era molt diferent dels jocs anteriors, sobretot pels elements RPG i la manera com funcionava el món del joc.
He de dir que saber que estava ambientat abans que es creés la Germandat dels Assassins em va fer sentir que hi faltava part de l’essència original d’Assassin’s Creed. Hi havia alguna cosa diferent en jugar a un joc que es deia Assassin’s Creed quan els Assassins encara no existien de veritat.
Però en Bayek va ser un personatge que vaig gaudir molt. La seva història, la seva personalitat i els motius darrere de tot el que feia em van fer voler seguir el seu viatge i veure on el portava.
I després hi havia l’Antic Egipte. Poder recórrer Egipte, explorar les piràmides, descobrir ciutats antigues i veure com vivia la gent en aquella època em va semblar increïble. L’exploració va ser probablement la meva part preferida del joc.
Que Roma també hi fos present va fer que el vessant històric fos encara més interessant. Un cop més, el que em va fer continuar jugant va ser l’oportunitat d’explorar i viure una altra època de la història a través d’un joc.
Origins va canviar la fórmula, però en Bayek i l’oportunitat d’explorar l’Antic Egipte el van convertir en una experiència d’Assassin’s Creed realment memorable per a mi.
JugatAssassin's Creed Shadows
- Gènere
- RPG d’acció, Món obert, Sigil, Acció i aventura
- Plataformes
- PC
Sempre m’han fascinat la cultura i la història japoneses, així que tenia moltes ganes de jugar a Shadows. Poder explorar el Japó durant una època tan important de la seva història era una cosa que feia molt de temps que volia veure en un Assassin’s Creed.
Vaig gaudir especialment dels fets històrics al voltant de la mort d’Oda Nobunaga, el conflicte que va venir després i l’ascens de Toyotomi Hideyoshi. Veure aquella època representada al joc i explorar com canviava el Japó va ser una de les meves parts preferides.
I, és clar, simplement explorar el Japó va ser increïble. Recórrer Osaka, Kyoto i els altres assentaments, viatjar pels boscos i veure els castells i els paisatges va fer que el món fos molt agradable d’explorar.
Esperava veure una mica més de Tokugawa Ieyasu, però em va agradar molt la inclusió de Hattori Hanzo. Saber que històricament estava vinculat a Tokugawa Ieyasu i veure’l inclòs com a part del món dels Assassins va ser un detall molt bonic per a mi.
Igual que amb els altres Assassin’s Creed, el que més gaudeixo és poder explorar una època històrica que m’interessa de veritat i viure-la a través d’un joc.
JugatAssassin's Creed Valhalla
- Gènere
- RPG d’acció, Món obert, Acció i aventura, Sigil
- Plataformes
- PC
Valhalla va ser un altre Assassin’s Creed que em va cridar molt l’atenció per la seva ambientació víking. Em va encantar veure els víkings arribar a Anglaterra, les incursions, els assentaments i com el joc mostrava el seu intent de construir-hi una nova vida.
També vaig gaudir molt de les noves mecàniques de sigil, sobretot de poder fer servir la capa i camuflar-me a l’entorn. La gestió del campament i el sistema de recursos també van fer que l’experiència se sentís diferent dels jocs anteriors. Fer incursions per aconseguir recursos i després fer-los servir per desenvolupar l’assentament em donava un motiu per continuar explorant.
Seguir el viatge de l’Eivor va ser una altra part que vaig gaudir molt. Però una de les meves coses preferides va ser com el joc representava la mitologia víking. Veure com les seves creences i la seva mitologia s’integraven al món em va fer voler saber-ne més.
De fet, Valhalla em va portar a veure la sèrie Vikings, perquè després de jugar-hi volia més d’aquell món i d’aquella història. Això probablement diu molt de quant vaig gaudir de l’ambientació víking.
JugatAssassin’s Creed: Brotherhood
- Gènere
- Acció i aventura, Món obert, Sigil
- Plataformes
- PC
Vaig gaudir molt de Brotherhood perquè continuava la història de l’Ezio i em va deixar veure’l convertir-se en un veritable Mestre Assassí. Després de tot el que va passar a Assassin’s Creed II, va ser genial veure quant havia crescut i com començava a tenir un paper més important a la Germandat.
Però el que més m’agrada d’Assassin’s Creed és la història que hi ha darrere dels jocs. Poder passejar per la Roma del Renaixement, explorar la ciutat, escalar-ne els edificis i veure llocs històrics cobrar vida és una cosa que gaudeixo molt.
També he d’esmentar el multijugador. M’ho vaig passar molt bé, sobretot perquè era molt diferent dels multijugadors habituals als quals jugava en aquella època.
La història sempre ha estat una cosa que m’encanta, i poder viure diferents èpoques històriques a través d’un joc és el que fa que Assassin’s Creed sigui tan especial per a mi.
JugatAssassin’s Creed: Revelations
- Gènere
- Acció i aventura, Món obert, Sigil
- Plataformes
- PC
El que més ganes em va fer de jugar a Revelations va ser la idea de veure l’Ezio i l’Altaïr connectats en la mateixa història. Després de jugar els jocs anteriors i conèixer tots dos personatges, veure com s’unien les seves històries era una cosa que tenia moltes ganes de viure.
També vaig gaudir de veure un Ezio gran i com la seva història arribava al final. Explorar Constantinoble i viure una altra època històrica va ser, com sempre, una de les meves parts preferides.
Però, sincerament, la raó principal per la qual hi vaig jugar van ser l’Altaïr i l’Ezio. Veure aquests dos personatges, de generacions completament diferents de la Germandat dels Assassins, connectats per la mateixa història va ser una cosa molt especial per a mi.
JugatAtlas
- Gènere
- Supervivència, Món obert, Sandbox, Acció i aventura
- Plataformes
- PC
ATLAS va ser un joc que vaig provar sobretot per la seva temàtica pirata i perquè hi podia jugar amb amics. Com que venia dels desenvolupadors d’ARK: Survival Evolved, tenia curiositat per veure què podien fer amb la fórmula de supervivència en un món centrat en l’exploració, els vaixells i els pirates.
La idea en si m’atreia molt. Construir vaixells, navegar pel mar, explorar diferents illes i intentar sobreviure amb amics sonava just al tipus d’experiència que gaudiria.
Per desgràcia, mai no em va acabar d’enganxar. Hi vaig jugar amb amics i vam tenir alguns moments divertits, però al final no va aconseguir que hi continués jugant gaire temps. L’ambientació pirata va ser probablement el que més em va atreure, però el joc en si no va acabar de funcionar per a mi.
PreferitBaldur's Gate 3
- Gènere
- CRPG, Per torns, Bona trama
- Plataformes
- PC
Tot em va enganxar: la història, la presa de decisions, els personatges i l’ambientació. Una sola decisió podia canviar el rumb de tota la història, i això em donava una sensació de llibertat increïble. El posaria entre els meus jocs top, i sempre el recomano.
Era reticent a jugar a jocs per torns fins que vaig provar aquest, i me’n vaig enamorar.
Sempre he cregut que la història i l’ambientació són clau per enganxar la gent a un RPG. Són essencials, i crec que aquest joc ho va clavar, no només per això, sinó per tot el que és Baldur’s Gate 3. A més, ve de D&D, i això ja de per si és increïble.
JugatBattlefield 6
- Gènere
- FPS, Shooter militar
- Plataformes
- PC
Jugo a Battlefield des de Bad Company 2, i el seu multijugador és increïble.
Aquest tipus de multijugador és el que més destaca per a mi del seu disseny.
JugatBlack Desert
- Gènere
- MMORPG, RPG d’acció, Sandbox
- Plataformes
- PC
Quan va sortir, Black Desert era un MMORPG diferent de tot el que havia provat abans, amb moltes mecàniques noves. Se sentia diferent de World of Warcraft.
Al principi em va enganxar, però a mesura que s’hi anava afegint més i més contingut, em va començar a aclaparar.
JugatCall of Duty 2
- Gènere
- FPS
- Plataformes
- PC
El primer videojoc al qual vaig jugar. Tenia uns sis anys quan vaig començar a jugar a Call of Duty 2, i encara recordo aquells primers moments.
Aleshores, amb prou feines sabia fer servir un teclat i un ratolí. Podia moure el ratolí, i l’única tecla que sabia fer servir de veritat era la W per avançar. No tenia ni idea del que feia, però el joc em tenia completament fascinat.
Mirant enrere, fa gràcia pensar que aquí va començar el meu viatge amb els videojocs. D’amb prou feines saber moure el meu personatge a acabar passant milers d’hores jugant i creant jocs jo mateix, Call of Duty 2 sempre tindrà un lloc especial en la meva història com a jugador.
JugatConan Exiles
- Gènere
- Supervivència, Món obert, Sandbox, Creació d’objectes
- Plataformes
- PC
El que em va mantenir tant de temps a Conan Exiles va ser bàsicament el rol. Jugava en servidors de rol, i fer rol era a què dedicava gairebé tot el meu temps.
La major part del temps jugava com a nan. Era el més a prop que podia estar de ser un nan d’El Senyor dels Anells.
El que em va cridar l’atenció va ser l’experiència que em donava, i tot anava del rol.
JugatCounter-Strike 2
- Gènere
- FPS, Shooter tàctic, Competitiu
- Plataformes
- PC
Tothom coneix el CS:GO. El que em va enganxar va ser jugar amb amics i el seu vessant competitiu.
El que més recordo és el tilt i la ràbia: resulta que sóc massa competitiu.
JugatFor Honor
- Gènere
- Acció, Medieval, Lluita
- Plataformes
- PC
Crec que el combat és increïble, i és perfecte per a una ambientació medieval. Va ser un cop d’aire fresc per al combat medieval. M’ho he passat genial jugant-hi i provant els diferents herois amb amics.
Tenir honor als duels importa, i també que l’altra banda el respecti.
JugatHunt: Showdown 1896
- Gènere
- Shooter d’extracció, FPS, Terror
- Plataformes
- PC
Sincerament, era un extraction shooter tan diferent que em va agradar.
Sempre jugava en equip amb amics, però també en solitari, i jugant sol l’adrenalina era increïble.
JugatMount & Blade II: Bannerlord
- Gènere
- RPG, Estratègia, Sandbox
- Plataformes
- PC
Sempre intentava construir el meu propi regne i conquerir. Gestionar tropes i ciutats, el tipus de batalles que té i que sigui medieval és el que em va enganxar.
El que el fa especial per a mi són les batalles i comandar l’exèrcit en elles: sents com si hi fossis de veritat.
JugatRising Storm 2: Vietnam
- Gènere
- FPS, Shooter militar, Històric
- Plataformes
- PC
L’ambientació del Vietnam sempre funciona en els shooters i, sincerament, aquest era el joc al qual jugava després de veure Full Metal Jacket.
JugatRust
- Gènere
- Supervivència, Món obert, Creació d’objectes, PvP
- Plataformes
- PC
Jugava sobretot amb amics o en solitari, fent el que se suposa que s’ha de fer a Rust: construir i sortir a buscar gent per molestar i escampar la famosa toxicitat de Rust.
En el seu moment em va enganxar, però em vaig cremar molt ràpid.
JugatThe Elder Scrolls V: Skyrim
- Gènere
- RPG
- Plataformes
- Xbox 360, PC
El primer RPG al qual vaig jugar. Crec que tenia uns 11 o 12 anys quan vaig començar a jugar a Skyrim, i en aquell moment no tenia ni idea de com influiria aquest joc en els meus gustos.
La llibertat per explorar el món, crear el meu propi personatge, triar com volia jugar i simplement perdre’m a Skyrim era completament nova per a mi. Podia passar-me hores explorant, completant missions, descobrint llocs nous o simplement voltant sense saber gaire on anava.
Mirant enrere, Skyrim va ser probablement el joc que em va ensenyar el que podien arribar a ser els RPG. Em va obrir la porta a un gènere que acabaria convertint-se en un dels meus preferits.
JugatThe Witcher 2: Assassins of Kings
- Gènere
- ARPG
- Plataformes
- Xbox 360
El primer joc de la saga The Witcher al qual vaig jugar. El vaig trobar a la Xbox 360, quan Xbox Live encara regalava jocs. No tenia ni idea de què anava ni què esperar. El vaig descarregar, vaig començar a jugar i vaig descobrir tot un món nou ple de personatges, decisions i històries.
Aquí va començar tot per a mi. El meu primer pas a l’univers de The Witcher, i el joc que em va acabar portant a jugar la resta de la saga.
JugatThe Witcher 3: Wild Hunt
- Gènere
- ARPG
- Plataformes
- PC, PS4
Jugo a aquest joc des que va sortir. He completat el joc base i tots els DLC i expansions, amb més de 400 hores jugades. M’he passat el joc com a mínim sis vegades, sobretot per viure les diferents decisions, conseqüències i finals del joc.
A hores d’ara, sincerament, no sé què més afegir. És simplement un d’aquells jocs als quals sempre torno.
Cap joc coincideix amb la cerca.